|
Sempre he pensat que és una cançó molt divertida, m’imaginava com seria en català… Aquí deixo la meva nova versió:
|
|
| VERSIÓ ESPANYOLA | VERSIÓ CATALANA |
|
Vete a dormir
Estás muy cansado
Vete a dormir
Creo que no me voy a ir
Vete a dormir |
Ves a dormir
Estas molt cansat
Ves a dormir
Crec que no m’aniré
Ves a dormir |
Accepto propostes per millorar-la 
A classe de matemàtiques mai me’n van parlar i sempre m’ha fascinat el tema. Indagant per Internet he trobat molta documentació i diferents punts de vista, però finalment m’he quedat amb la teoria que em lliga més: La relació existent entre l’espai i el temps.
Repassem una mica les Dimensions per anar fent boca:
- Una Dimensió: Un punt o conjunt de punts alineats que acaben formant una recta. Una recta rere una altra recta… no em puc imaginar res més. (X)
- Dos Dimensions: Oh, això dona molt més ventall a l’hora d’imaginar. Un rectangle, un triangle, un cercle… Qualsevol figura en que tots els seus punts formin part d’un mateix pla. (X,Y)
- Tres Dimensions: El cub de tota la vida. Ja treballem amb la profunditat real o fictícia. Perquè dic fictícia ? Us heu preguntat mai perquè l’esser humà té dos ulls ? Per si en falla un que en quedi l’altre ? No van per aquí els trets. Disposem de dos punts de vista que ens donen dos imatges planes que al solapar-se distorsionen la imatge final, donant com a resultat una sensació de volum. Amb un ull també sembla que hi veiem en 3D oi ? Va relacionat amb el refresc d’imatges que pot assimilar el nostre cervell, però no cal anar més lluny. Acabo dient que les tres dimensions només existeixen físicament i en la nostra ment.(X,Y,Z).
Bé, ara ja ho tenim una mica refrescat tot aixo, anem a lo important:
- Quatre Dimensions: No m’imagino cap figura ni objecte en concret. Però he arribat a una conclusió difícil d’arribar-hi i potser d’entendre (i per això aquest post esta al apartat: Anades d’olla)…Imaginem-nos una recta, la tallem pel mig per un punt (X,Y,Z) i separem les dues meitats. Penso que s’aconsegueix una quarta dimensió quan un mateix punt és a dos llocs diferents en el mateix instant. [(X,Y,Z) (X,Y,Z)] Voldria dir que la recta, tot i semblar que son dues, continua sent una i continua. Com s’aconsegueix això ? fent un plegament de l’espai en un sol instant. M’explico… Agafes un paper, el doblegues en forma de Z i tires una línia que entravessi un dels doblecs. Extens un altre cop el paper i veus dues línies però tu no has aixecat el llapis per fer-les oi ? Ara si apliquem la mateixa teoria en un objecte amb tres dimensions, és quan aconseguiríem realitzar l’afecte de la 4a dimensió. Plegant i desplegant el paper s’ha tardat X temps oi ? Doncs imaginem que aquest temps no existeix i que és una acció gratuïta, com si no la féssim però el resultat fos el mateix. Així s’aconsegueix una 4a dimensió.
Exemple semblant: Els ordinadors si no disposen suficient espai físic en el disc dur per emmagatzemar un arxiu d’una sola tirada, el parteix en trossos, però nosaltres ni ho sabem i ho veiem com un de sol (quan fem el “desfragmentar disco” bàsicament es tracta d’ajuntar aquestes parts i aprofitar espais entremitjos que s’havien perdut i que un cop junts són reaprofitables, a part de que la lectura dels arxius és més ràpida).
Hi ha qui pensa que els forats negres són el plegament del espai i que tot el que passi a través seu apareixerà instantàniament a un altre punt de l’espai. Ja alguna sèrie televisiva han pensat el mateix, però afegeixen un temps entre l’entrada i la sortida del blec de l’espai: Star Treck, Star Gate… També s’han fet pel·lícules en que un mirall és la barrera entre una dimensió i una altra; passen a través seu i van a una dimensió paral·lela… Això ho trobo una burrada (que hi hagi una dimensió idènticament igual a la nostra darrere d’un mirall), però la teoria seria la mateixa, quan passen d’un lloc a l’altre, el cos no es parteix en dos, té una continuïtat.
Podria dir també que la 4a dimensió sempre l’hem tingut davant i que no l’hem sabut veure com per dir: “Mira, això és la 4a dimensió !!”. Hi ha 5a dimensió i anar fent ? El nostre enteniment té uns límits de moment, qui sap si en un futur…
Si senyors !! Finalment "BILLARADA" apareix a internet i amb múltiples significats!!!!
Wikipedia: (Frase típica en el joc del billar, sembla escrita per algu de nosaltres)
http://es.wikipedia.org/wiki/Billar#Fases_hechas_del_juego
Google: (d’un antic post d’aquest bloc, on no es descreia massa bé el seu significat)
http://roviba.bloc.cat/post/14559/211528
Web Xorra nº1: (es tracta d’un joc de bastons, segurament per a gent gran molt aburrida)
http://www.celtiberia.net/verrespuesta.asp?idp=1112
Web Xorra nº2: (ho diuen les pihes per referir-se al fet de jugar a billar)
http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendid=103051162
Web Xorra nº3: (els extraterrestres també fan servir aquest mot però no he sabut desxifrar el significat)
http://a-n-u-l-k-a-3-5-0.jest.in/
Bé senyors i senyores, a mi m’agradaria saber quina de les anteriors… és la definició que s’aproximaria més al significat real de la paraula BILLARADA.
Espero aportacions SOBRETOT per part de Dr. Nick, fflush i menxu. I quan sembli que ja ho tenim clar, afegiré la definició final aqui sota mateix d’aquesta frase.
DEFINICIÓ DE "BILLARADA":
- Una Billarada, és una acció típica del Billar, exemple: Anar a Andorra a comprar
i no comprar res…..
Hi havia una vegada, en un poblet remot del Bages,
un pagès, una pagesa i la seva filla. A prop d’aquest poble vivia un drac dins
una cova d’una muntanya. El drac era com el gos del post “El Gos i el
Indigent”. Cada dia el mal parit es menjava una de les gallines del pobre
pagès. Una autèntica ruïna ! Tot el galliner anava esvalotat i no hi havia
manera de pondre un ou. Cap hereu de la comarca es veia prou valent per matar
el drac.
Un dia, el drac, fart de menjar pollastre, es
va encapritxar de la jove pageseta, una noia tota robusta de treballar el camp,
tot magre per satisfer la seva ensalivada felera de menjar un àpat de qualitat.
Així doncs, el drac la va segrestar i se l’emportà a la seva gruta, on els tres
primers dies només li faria llepades per assaborir el most i a l’hora fer més
esperat el moment del festí.
Els dos pares de la noia, estaven molt
tristos. Però, aquest mateix dia, va arribar al poble un gentil i ben plantat
hereu de les terres del Solsonès, de on prové lo més bo i millor, i en sentir
els paiais i els paiuis dels dos pares, va anar a socórrer tal lament.
- Benvolguts pagesos, aus aquí el vostre
salvador Sant Jordi, quina plaga us ha afectat ? La sequera potser ? La
fil·loxera ? La …
- Que t’empatolles tu ara ? no diguis
bajanades… i si vols fer alguna cosa de profit allibera la nostra filla de
les urpes del drac.
- Bé, suposo que val la pena alliberar-la, un
no s’arrisca a perdre les part nobles per qualsevol cosa.
- Miri doncs, és una jove molt especial, com
cap altra que s’hagi trobat. Treballadora, intel·ligent i bonica.
- Ves tu, qui ho havia de dir… jo que venia
a comprar trumfos i m’acabaré enduent una jove a casa.
El jove hereu, tot decidit va emprendre el
viatge, muntant sobre el seu ruc català, cap a la muntanya on l’esperava la
bona fortuna de trobar muller.
En arribar a la cova va sentir uns forts
sospirs, el drac era dins… Sens dubtar-ho un moment va llençar-s’hi amb
l’aixada per davant, la cua entre cames i el seu cor com escut. El drac estava
despistat llepant la jove no va veure venir al encoratjat Jordi i aquest li
clavà l’aixada enmig de la cresta, tot trencant-li les dents del retruc i
deixant-lo mort, estès a terra.
Un raig de sang va rajar a galledes del cap
del drac, fent una tolla a terra d’on en va nàixer una rosa VERMELLA.
- Oh jove pagesa, vos que sou tan formosa, de
mal d’estomac hauria d’haver mort aquest drac per voler fer-vos patir.
- Queeeeeee, no pot seeer !! quin noi més fort
i valent que m’ha rescatat !!
- Tingui aquesta rosa, fruit de la sang del
drac i dels meus esforços per alliberar-vos. Que sigui una mostra d’amor pel
que sento per vos i que el meu sentiment sigui recordat per sempre més.
Jordi i pagesa van fer-se hortolans i varen menjar
anissos.
Els pares pagesos van construir una granja de
gallines i van menjar ous.
El drac va obrir una botiga de pírcings i va
menjar sopetes.
I el narrador… regala una rosa a la pagesa
real ^_^ i menjarà maduixes amb ella.
FI
Avui t’he vist sortir a l’horitzó,
i amb el primer raig de llum,
la foscor s’ha fet claror.
Arrufat entre els llençols,
escolant-te per la persiana,
esborrant-me els malsons,
bon dia Clariana !!
El dia serà curt,
potser farà una glaçada…
però jo se que m’he merescut
de la menxu una calorosa abraçada.
La nit no es farà esperar,
la calor no desapareixerà,
de entre els meus braços,
un nou caliu renaixerà.
Mort a qui ho privi,
a el infern sen vagi,
que ningú l’animi,
que ell sol s’ho faci.
D’aquesta nit no me’n trauran,
de la meva estrella brillant,
tot el dia estic pensant…
que el meu cor va accelerant.
BY ROVIBA
Sombra, lladra acròbata, amb
salt il·limitat i acció gratuïta d’aixecar-se. Equilibrista professional, amb
l’habilitat de l’escalada innata, puja per cordes i parets relliscoses. Corre
per superfícies precàries i es manté en peu sobre una agulla. Petita com un
ratolí, s’esmuny per sota les portes i per dins els panys. El seu atractiu
sedueix al mes barruer, robant-li els diners i la roba interior si fa falta.
Oculta entre les ombres, esperant les oportunitats d’atac o canvi d’amagatall,
recorre els passadissos dels castells i les coves fins arribar al seu apreciat
tresor. No vulguis creuar-te amb ella, perquè mala influència és, que darrer
d’una cara bonica… es recargola una pestilent serpota ansiosa de joies i
poder. Mort als cecs i despistats, que seran les meves primeres víctimes,
acabant amb els nobles i els reis, no quedarà ningú que pugui donar propina. Als nens els prendré
la piruleta, als coixos el bastó, als cecs el gos, als pobres l’almoina, als
arquers el seu arc, als guerrers sa espasa i als mags llurs llibres.
Heu robat mai res que us hagueu penedit ? Jo maduixes, una revista, una bossa i poca cosa més. Delincuència jovenil jejeje On anirem a parar eh !! 
Avui em tallaran el cabell i … bueno… he vist aquest video al YouTube i ara no les tinc totes jejeje
M’ho faig o no m’ho faig ? Llarg o curt ? M’aconselleu algun tipus de pentinat ? Que sigui frescot sense arribar a l’extrem de rapar-me jejeje Ara mateix em fa 3 dits de llargada tot el cap, ho dic com a referència.
PRIMERA PART 1R CAPÍTOL DE L’ARALE:
SEGONA PART 1R CAPÍTOL DE L’ARALE:
Genial !! Qui no ha vist mai el primer capítol de l’Arale ?
Vull volaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaar !!!
Un gos pelut, coix, brut, escuat, nassut, guenyo, desdentegat, culcaigut, bavós, mocós, plorós, geperut, trist, vergonyós, cagat i pixat, passejava per la Rambla, un dia de pluja. El pel moll li queia per davant dels ulls i gairebé ni s’hi veia. Tot i així, va distingir com un objecte circular se li atansava rodolant pel mig del passeig. Era un paraigües; i una noia rossa anava rere seu empaitant-lo. El gos va fer-li queixalada al mànec donant fi a la cursa de la esbufegada noia. Ella, va sentir peneta pel esguerrat i xop quisso i va decidir regalar-li el paraigües, que se’l veia més necessitat que no pas ella. Va entaforar-lo dins collar del gos i cadascú va prosseguir el seu camí per bandes diferents.
El gos, tot content, va tornar cap a casa seva, concretament sota un pont, on l’esperava el seu amo i protector; que era un indigent, venedor del caldo que estava coent dins d’una marmita. Quan va parar de ploure, tots dos van encaminar-se al seu lloc de treball habitual, la Rambla, on feien la venda del caldo precuinat. El gos es va assentar al costat del seu amo… però no tardà a incorporar-se, aixecant el nassarró enlaire, atret per una olor molt familiar i pròxima: la d’una senyora elegant, que passejava per la Rambla, mirant banda i banda amb cara de preocupació. I es va posar a córrer cegament en la seva direcció. El indigent va quedar més distret pel fet de no havers donat compte que el gos portés un paraigües al collar, que pel fet que arranqués a córrer sense motiu aparent.
